Lego, Playmobil i ‘escape rooms’: una altra manera de fer créixer l’empresa

Avança l’ús de la gamificació en la indústria i en sectors comercials per descobrir i potenciar les competències dels treballadors

Arriben 100 currículums per cobrir una vacant de gerent. Difícil decidir quin és millor: bona part d’ells són esplèndids, amb carreres i màsters fets arreu de tot el món en escoles de prestigi. Està clar que tenen la base formativa, però com esbrinem que tenen bona capacitat de lideratge i de gestió d’equips? Com ho mesurem? Fa anys que s’apliquen ja dinàmiques de grup en les entrevistes de feina. Ara creix una nova metodologia basada en la gamificacióLegoPlaymobil i escape rooms són algunes de les ofertes que també s’utilitzen en universitats i empreses per motivar els treballadors, desenvolupar les seues competències i augmentar la seua participació en la presa de decisions. En el dia mundial de la diversió en el treball, per què no jugar a descobrir com millorar la feina?

Jugar a la universitat per encertar el camí professional

La Barcelona School of Management (BSM) de la Universitat Pompeu Fabra és una de les més innovadores en l’aplicació de la gamificació. La manager Edith Castellarnau explica que es van trobar donaven molts coneixements als estudiants de màster i postgrau, «però després no eren capaços de fer-los valdre en l’empresa». A més, conta que el perfil i base dels aprenents és molt divers i amb el joc aconsegueixen situar-los «en el mateix punt de partida».

Un dels seus projectes ha consistit a fer que l’estudiant passe 10 hores jugant «amb l’objectiu de jugar»: «No es tracta de pensar «vull que valoren això o allò de mi, i per això faig aquest moviment en el joc». És important deixar-se portar». El videojoc, explica Castellarnau, no qualifica el jugador en funció de si guanya o perd la partida, sinó que mesura «com fa servir les mans i valora el punt de partida de la competència». Una segona part de la metodologia divideix els jugadors en diferents perfils i es fa una dinàmica de treball en equip, on cadascú assumeix el rol «que tenen en essència». «Les competències no s’aprenen, es desenvolupen», subratlla.

Lego Serious Play i Playmobil pro. són dues eines per descobrir el talent i les habilitats personals

Un altre programa ajuda a resoldre la pregunta: «Què vull fer en el meu futur professional i com puc vendre aquesta proposta de valor?». Castellarnau parla de la importància d’aportar «valor» en un món cada vegada més digitalitzat i robotitzat, on les persones tindran un paper clau en el sector comercial i de vendes i és fonamental la «flexibilitat i la proactivitat». Precisament on més l’apliquen és en programes de branding i màrqueting, «on hi ha molta gent que fa el mateix».

Com podem vendre la nostra candidatura en dos minuts en una entrevista de feina? «Alguns tenen un nivell de comunicació i d’anàlisi intern molt alt i tenen facilitat per construir un discurs; però altres no», sosté la manager. En aquest cas, s’utilitzen els Lego Serious Play per aconseguir que els estudiants «interioritzen el seu talent i l’afloren», i després, treballar com comunicar-ho. «És la punta de l’iceberg: si tu no saps què hi ha a sota, per molt que ho comuniques molt bé, el missatge estarà buit de contingut. Es tracta de buscar el que et diferencia, ajudar-te a descobrir quin és el teu talent per enfocar molt millor la cerca de feina. Si coneixes realment en què ets bo és més fàcil expressar-ho», explica Castellarnau.

Fomentar la comunicació amb peces de Lego

Aquesta metodologia utilitza peces del clàssic joguet com «bitllets, monedes, cadenes, esquelets o una bicicleta, però totes les de Lego es podrien arribar a utilitzar», explica Jesús Herrera, director de Play Factory Spain. Mitjançant la figura d’un facilitador homologat, s’utilitza com a ferramenta en formacions d’acompanyament, de gestió de conflictes o per crear un guió per aconseguir un objectiu comú.

M

Segons Lego, la metodologia pretén «desenvolupar competències» del personal de les empreses i organitzacions, fer-los «prendre consciència de la seua individualitat, empoderar-la i oferir la seua millor versió a l’equip». A més, «facilita que els participants s’expressen i s’escolten entre ells», «enriqueix el mode d’identificar, analitzar i solucionar un problema» i afavoreix «la presa de decisions, generació d’accions concretes i fomenta el compromís dels involucrats».

Herrera afirma que «és una forma de comunicar-se i trenca barreres com la por». «En lloc de dir paraules, parlem amb les mans i escoltem amb els ulls. Una construcció tridimensional feta amb Lego pot transmetre més que la veu. Visualitza la informació que tens al cap», explica. Per altra banda, aquests joguets ajuden a fomentar la participació en les reunions, on «parla el 20% de la gent i el 80% restant calla i després fa el que considera oportú». Amb Lego, «tot el món ha de participar basant-se en les preguntes que fa el facilitador per aconseguir uns objectius que marca l’empresa».

Herrera lamenta que Espanya «no és dels països més punters» encara en l’ús de la gamificació per millorar els resultats de les empreses: «Encara sona estrany anar a un departament de manteniment o d’enginyeria i aparéixer amb centenars de peces de Lego. Et posen cara de sorpresa: «Això és una reunió de treball o venim a passar l’estona?».

Playmobil entra en la partida professional

Qui no ha tingut un Playmobil en la seua infantesa? Doncs bé, eixos ninots tan entranyables, de la mateixa manera que Lego, ara també poden ajudar a canalitzar les accions d’una empresa. De moment, el projecte Playmobil pro. encara és un prototip en fase de desenvolupament i l’estan testejant una desena d’empreses i entitats per tot el món com la mateixa BSM, LafargeHolcim, Deutsche Bank, Microsoft, Adidas, consultors independents o institucions educatives.

Aquest sistema de modelat per a professionals consta d’un kit amb quatre calaixos: un de papereria, ple de bolígrafs, notes adhesives, cintes i banderes; un segon amb figuretes blanques de Playmobil i animals sobre els quals es pot dibuixar amb marcadors no permanents; un tercer de disfresses per vestir els personatges; i un últim d’accessoris com bústies de correu, bitllets o computadors portàtils.

«La gamificació busca que les tasques tedioses siguen més accessibles i atractives incorporant elements similars a jocs en un procés o discussió», subratllen des de la base de Zirndorf (Alemanya) de la companyia. Per tant, consideren que es pot aplicar a qualsevol mètode de treball i a qualsevol indústria: «El nostre mantra és la versatilitat». L’expectativa és començar a comercialitzar Playmobil pro. a finals d’estiu i més tard volen llançar paquets d’expansió per a indústries específiques.

Un procés de selecció en un escape room

L’obertura de la flagship store de Kiabi al Passeig de Gràcia de Barcelona a l’estiu de 2017 va necessitar 150 treballadors. El procés de selecció, prèvia tria de 500 candidats, es va dur a terme d’una manera molt peculiar: en un escape room. Dividits en grups de deu persones, van haver de moure’s entre pistes i missatges xifrats. Com es pot imaginar, la part important no era superar la prova, sinó destriar els rols i mostrar les competències i habilitats que necessitava l’empresa tèxtil.

Qui creix davant un repte? Qui segueix el que diu la massa? Qui treballa en equip per resoldre els problemes? Qui és creatiu i qui es bloqueja? Qui manté el somriure malgrat la tensió del moment? «L’observador és capaç de projectar a eixa persona en el moment de pressió de la tenda plena de gent, de cues en la caixa o de falta de productes en la sala. La reacció del candidat en el joc permet veure si té els trets o no per ser un dels nostres», escrivia el director de Recursos Humans de Kiabi, Enrique Moreno. En aquest entorn, assenyalava, es redueix «l’ansietat o la fredor que implica un procés de selecció a l’ús, amb la qual cosa augmentem el desig de pertànyer a l’empresa».

The Rombo Code Barcelona és una dels escape room que ofereixen aquest tipus d’experiències especialitzades en empreses. La gamificació en primera persona. Ho presenten com una opció de team building on els treballadors comparteixen motivació cap a un objectiu comú (escapar), afloren les capacitats de l’equip (lideratge, creativitat), incrementa la creativitat i la capacitat per resoldre problemes, reflecteix la tolerància davant situacions de pressió i fomenta la comunicació. Entre les empreses que han passat per les seues instal·lacions estan Amazon, Airbus, Nike, IBM, NH Hoteles, Prosegur, Verdecora o Meetic.

«La gamificació és una manera molt ràpida de conéixer la gent en la seua essència»

Castellarnau confirma que a l’Estat espanyol, especialment les empreses no tecnològiques, utilitzen la gamificació sobretot en processos de selecció perquè «és una manera molt ràpida de conéixer la gent en la seua essència, perquè la persona es relaxa i es presenta tal com és». «Allà no arriba l’entrevista cara a cara i el format pregunta-resposta», diu. També s’està estenent en les empreses comercials, com automoció i immobiliàries, on «és important tenir un venedor animat i motivat».

Castellarnau conta que als Estats Units «fan servir molt» la gamificació en les empreses «perquè va amb la seua cultura del joc i l’espectacle» i treballen amb persones de tot el món. En tot cas, recorda que és un camp nounat. El joc (i la partida) no ha fet més que començar


Métodologias disruptivas parte 1: Gamificación

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies